Sant Julià és el primer ajuntament que formula la petició al Consell de Ministres i que està disposat a portar el cas als tribunals però prop d’uns 100 ajuntaments de Catalunya van viure una situació similar.
Un grup de particulars van fer una petició similar i van recórrer als tribunals però el 2017 una sentència va desestimar la demanda al·legant que el cas havia prescrit.
Segons l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió tant el regidor de Cultura, Pere Pujolràs “la injustícia continua, silenciada pel temps. Per això farem tots els tràmits necessaris contra qui calgui per rescabalar el botí de guerra”. “És de jústicia i dignitat retornar a aquestes famílies el botí de guerra requisat”. “És un bon moment per fer-ho perquè fa 80 anys de la Guerra Civil”.
L’agost de l’any 1938, el règim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d’estat del 18 de juliol del 36 eren il·legals. “El franquisme va fer invalidar i anul·lar el que ells anomenaven el dinero rojo o dinero del enemigo” segons l’historiador, Narcís Castells. Les Administracions i particulars van haver d’entregar els diners republicans. Els ajuntaments van ser els encarregats de realitzar la confiscació i per això fa que hi hagin rebuts dels diners consignats. Castells fa més de dos anys que ho està investigant i assegura que tenen evidència de que entre 90 i 100 ajuntaments catalans estan en la mateixa situació que s’han Julià i que podrien decidir seguir els mateixos passos que Sant Julià.
El ple de Sant Julià ha aprovat aquest dilluns una moció per iniciar els tràmits legals necessàris i a través del despatx Delso-Quintana Advocats, el consistori portarà a l’Estat espanyol als tribunals. L’advocat, Antoni Quintana va explicar en la roda de premsa prèvia al ple que faran una reclamació prèvia al Consell de Ministres i que creuen que la resposta serà negativa interposaran un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem i si cal arribaran al Tribunal d’Estrasburg.
Foto: Ràdio Sarrià
