El 96% dels facultatius de nivell assistencial pateix un excés de visites. A Girona prop del 60 % admet millores tot i que consideren que són insuficients. Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega en la primària.
Gairebé el 60% de metges gironins enquestats admet que s'han fet millores però no són suficients. El sindicat recorda que la sobrecàrrega laboral crònica “és un factor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, provocant esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió, i, en conseqüència, s'associa a una major probabilitat d'error mèdic”. En aquest sentit, l'organització ja va presentar el juliol passat un requeriment exprés als comitès de seguretat i salut de les direccions d'atenció primària (DAP) de l'ICS per exigir la disminució de les càrregues de treball, però en el dia d'avui encara no ha rebut resposta, motiu pel qual ara adreça la seva queixa a Inspecció de Treball.
Una enquesta feta per Metges de Catalunya aquest novembre a 1.260 facultatius , metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut constata que un 96% dels professionals “continua patint sobrecàrrega assistencial”, si bé un 45,1% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes.
Per territoris, els equips d'atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central són els més afectats per l'excés de càrregues de treball. Per contra, el personal mèdic de la demarcació de Girona, tot i tenir les consultes massificades, és el que més ha notat les millores acordades l'any passat, seguits pel de Terres de l'Ebre i l'àrea Metropolitana Nord.
Pel que fa als resultats de l'enquesta a la demarcació de Girona, evidencien que el personal mèdic majoritàriament ha notat les millores respecte a l'any passat, però encara no són suficients. D'aquesta manera, un 58,9% dels enquestats creuen que encara existeix sobrecàrrega assistencial que té efectes sobre la qualitat del servei ofert i sobre el benestar professional dels facultatius; però pensen que ha disminuït. Només un 33,4% del personal mèdic no ha notat cap mena de millora quan els resultats d'una enquesta realitzada el mes de maig determinava que un 70,4% dels facultatius no n'havia notat cap. Un 7,9% opina que ja no hi ha sobrecàrrega.
Un dels motius de la sobrecàrrega de treball és la no cobertura de les absències dels professionals. Aquest aspecte a Girona està més solucionat ja que un 31% dels facultatius assenyala que mai no es cobreixen aquestes absències en el seu centre d'atenció primària, mentre que un 62,6% diu que a vegades, i només un 6,3%, “sempre”. No obstant, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina un 43% dels enquestats a tot Catalunya que assenyala aquesta circumstància com la causa principal de l'incompliment de l'acord de sortida de vaga.
L'escassetat de plantilla també condiciona la norma de disminuir l'agenda de visites i la població assignada als facultatius que gaudeixen d'una reducció de jornada per interès particular. Així, les direccions assistencials només respecten aquesta regla pactada amb l'ICS en un 17,2% dels casos a Girona.
Ahir l'ICS va explicar que en aquest darrer any s'han incorporat 307 professionals de medicina de família a l'atenció primària i sumen 11.500 hores més d'atenció sanitària cada setmana. D'altra banda, el director de l'ICS, Josep Maria Argimon, va donar per assolits tots els acords de sortida de vaga.
